Secció Especial: Lliçons del Moll
Sí. Jo el faria com un manifest fundacional d’ACP, on Lliçons del Moll no sigui només un record professional, sinó l’origen d’una manera de mirar el món: tocar terra, detectar problemes, qüestionar manuals, inventar solucions i convertir després aquella experiència en relat.
LLIÇONS DEL MOLL
Del moll al relat.
De l’experiència al coneixement.
Del coneixement a la creació.
Hi ha coses que no s’aprenen en un manual.
S’aprenen baixant al moll.
D’aquí neixen les Lliçons del Moll.
I d’aquí neix també una part essencial d’ACP — Andreu Campanario Ponga.
No reivindico haver tingut sempre les respostes.
Reivindico haver volgut mirar.
01 · LA REALITAT ABANS QUE EL MANUAL
El Mètode Majan em va ensenyar una primera regla:
Mai creguis el que diu el manual; creu el que veu el vigilant.
El paper pot dir una cosa.
El sistema pot dir-ne una altra.
Però la realitat sempre acaba parlant.
Baixar al terreny significa descobrir els forats que no apareixen als diagrames, les excepcions que ningú havia previst i les petites coses que fan que un gran sistema funcioni... o fracassi.
D’aquella mirada va sortir software.
Però, sobretot, va sortir una manera de pensar:
primer observar, després entendre i finalment transformar.
02 · LA INNOVACIÓ MOLESTA
L’Atemptat al Canari em va ensenyar una segona regla:
La innovació real genera resistència perquè acaba amb els privilegis tèrbols.
Quan poses llum allà on hi havia foscor, algú pot quedar descontent.
Quan introdueixes control on hi havia improvisació, algú pot perdre comoditats.
Quan les dades substitueixen les excuses, ja no tot s’hi val.
Per això la tecnologia no és neutral quan s’utilitza per transformar una organització.
Pot servir per maquillar.
O pot servir per fer visible.
Pot servir per mantenir l’ordre existent.
O pot servir per qüestionar-lo.
Jo trio la segona opció.
03 · QUAN FALLA LA INFRAESTRUCTURA, APAREIX L’ENGINY
La Telefurgoneta de la Jonquera em va deixar una tercera lliçó:
Quan la infraestructura falla, el factor humà i l’enginy salven la logística.
Abans que tot fos immediat.
Abans del núvol.
Abans dels smartphones.
Abans que qualsevol problema semblés tenir una aplicació preparada.
Hi havia persones.
Hi havia telèfons.
Hi havia disquets.
Hi havia vehicles.
Hi havia fronteres.
I hi havia la necessitat de fer que les coses passessin.
Connectar el Port de Barcelona amb el món no sempre va consistir a disposar de la tecnologia perfecta.
De vegades va consistir simplement a trobar una manera.
I aquesta és una lliçó que no ha envellit.
04 · EL MOLL COM A ESCOLA
Per això reivindico el moll com una escola.
Una escola sense pissarra.
Sense exàmens.
Sense títols.
Una escola on el professor és la realitat.
On l’error costa diners.
On una mala decisió afecta persones.
On una bona idea només val si és capaç de funcionar.
Allà vaig aprendre que crear no és imaginar qualsevol cosa.
Crear és entendre una necessitat i trobar una resposta.
I també vaig aprendre que programar, dissenyar, comunicar, escriure o crear una campanya no són activitats tan diferents com poden semblar.
Totes comencen amb una pregunta:
Què està passant realment?
05 · DE PROGRAMADOR A ESCRIPTOR
Durant anys he construït coses.
Programes.
Plataformes.
Webs.
Sistemes.
Campanyes.
Personatges.
Avatars.
Projectes.
Però també he acumulat una altra cosa:
històries.
Històries de persones.
D’empreses.
De conflictes.
D’invents.
D’errors.
D’èxits.
De decisions absurdes.
De decisions brillants.
De moments en què tot semblava impossible i algú va trobar una sortida.
Potser per això avui puc dir:
ha nascut ACP, l’escriptor.
No perquè abans no escrivís.
Sinó perquè ara assumeixo l’escriptura com una identitat creativa pròpia.
06 · Q-NTES I LEQ RELATS
Les Q-Ntes i els leQ Relats són una conseqüència natural d’aquest camí.
Perquè una experiència no és només una dada.
Pot ser una història.
Un problema pot convertir-se en personatge.
Una conversa pot convertir-se en escena.
Un fracàs pot convertir-se en lliçó.
Una anècdota pot acabar explicant una època.
I una persona real pot donar origen a un personatge que digui allò que nosaltres no ens atrevíem a dir.
Així neixen els relats.
No per escapar de la realitat, sinó per mirar-la d’una altra manera.
07 · BOICOT A LA MEDIOCRITAT INSTAL·LADA
I aquí apareix una altra paraula que defineix ACP:
BOICOT.
No contra les persones.
Contra la mediocritat instal·lada.
Contra el sempre s’ha fet així.
Contra les solucions que ningú qüestiona.
Contra les històries buides.
Contra els projectes sense ànima.
Contra els programes que compliquen allò que hauria de ser senzill.
Contra la creativitat de cartró pedra.
Contra confondre antiguitat amb experiència.
Contra confondre càrrec amb talent.
Contra confondre soroll amb pensament.
El meu boicot és crear.
Crear millor.
Pensar millor.
Escriure millor.
Programar millor.
Explicar millor.
I, quan calgui, dir:
Això no funciona. Tornem a començar.
08 · LES LLIÇONS CONTINUEN
Les Lliçons del Moll no són un llibre tancat.
Són un arxiu obert.
Cada persona que vaig conèixer.
Cada problema que vaig haver de resoldre.
Cada sistema que vaig dissenyar.
Cada error.
Cada encert.
Cada conversa.
Cada personatge.
Cada projecte.
Tot forma part del mateix material.
La vida no sempre et dona una història ordenada.
Et dona fragments.
L’escriptor és qui els recull.
Els observa.
Els connecta.
I intenta trobar-hi un sentit.
ACP
Andreu Campanario Ponga.
ACP.
Escriptor.
Creador de personatges i avatars.
Autor de blogs i webs.
Creador de Q-Ntes i leQ Relats.
Ideador d’actuacions i campanyes.
Dissenyador i implementador de programes i plataformes.
Però, abans que qualsevol etiqueta:
observador.
Perquè aquesta és probablement la lliçó més important del moll.
Mirar.
Escoltar.
Entendre.
Imaginar.
Crear.
I tornar a començar.
EL PRINCIPI
Un dia vaig baixar al moll per resoldre problemes.
Anys després, torno al mateix lloc d’una altra manera.
Ara hi baixo amb una ploma.
Amb un teclat.
Amb memòria.
Amb preguntes.
I amb moltes històries encara per explicar.
Perquè potser l’objectiu final no era només construir sistemes.
Potser era arribar fins aquí.
Convertir les experiències en memòria.
La memòria en coneixement.
El coneixement en relat.
I el relat en una nova manera de mirar.
Aquesta és la meva lliçó.
Aquest és el meu moll.
Aquest és ACP.
Aquesta versió ja té prou gruix per funcionar com a text fundacional d’ACP i, sobretot, connecta Lliçons del Moll amb el Boicot a la Mediocritat Instal·lada sense que semblin dues idees separades.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada